El restaurant Mediterráneo, en el Grau de Castelló, és un d'eixos llocs típics, negoci familiar, que val la pena visitar. Vaig anar per recomanació d'una castellonera de tota la vida. I no me va decebre, més bé al contrari.
El tracte va ser senzill i molt personal, preocupant-se pel client i amb detalls que mostren els anys d'experiència en el negoci. Per exemple, ens van recomanar no prendre tot el que havíem demanat d'entrants si anàvem a menjar arròs després.
El plat principal, i l'especialitat de la casa, va ser l'arròs a banda. Amb banda, per suposat. Tant l'entrant com l'arròs, estaven molt gustós i les quantitats van ser més que suficients. Per suposat, se podia repetir del paelló que ens havien cuinat per a nosaltres.
I tot, per un poc més de 30 euros per persona. Un preu molt raonable per a la qualitat del menjar i el tracte rebut.
dimarts, 25 de setembre del 2012
dimecres, 30 de juny del 2010
Nou Racó
El Nou Racó és un restaurant que està a la vora de l'Albufera de València, en la carretera del Palmar.
L'entorn és molt agradable ja que el restaurant té vistes a l'albufera i forma part d'un complex on fer convits, amb un jardí ben cuidat. Com a complement, just al costat n'hi haun embarcador per anar en barca per l'albufera.
El menjar està exquisit i el tracte és refinat. D'entrada vam demanar unes anguiles amb alls tendres i de plat un arròs amb cranc de mar. Per beure un bon vinet blanc de Rueda. El preu, uns 40 - 45 euros per persona.
Una bona experiència.
diumenge, 10 de gener del 2010
Den Koekoek
Den Koekoek és un restaurant situat a Erps-Kwerps (Oude baan, 12) un poblet flamenc a només 15 km de Brussel·les.
El restaurant està en una vella i bonica casa, només obrin en cap de setmana i la carta és limitada: bàsicament, pollastre i costelles. Això sí, el menjar el cuinen a la brasa i està tot molt gustós. Les quantitats que serveixen són abundants, el tracte del personal és agradable i els preus més que raonables. Una bona opció per a un menjar senzill i ben bo.
Ací, una foto del restaurant i una del meu plat: un mixte de pollastre i costelles amb creïlles i amanida d'acompanyament.
Pd. El mousse de xocolata estava impressionant però millor a compartir després de fartar tant.
El restaurant està en una vella i bonica casa, només obrin en cap de setmana i la carta és limitada: bàsicament, pollastre i costelles. Això sí, el menjar el cuinen a la brasa i està tot molt gustós. Les quantitats que serveixen són abundants, el tracte del personal és agradable i els preus més que raonables. Una bona opció per a un menjar senzill i ben bo.
Ací, una foto del restaurant i una del meu plat: un mixte de pollastre i costelles amb creïlles i amanida d'acompanyament.
Pd. El mousse de xocolata estava impressionant però millor a compartir després de fartar tant.
dilluns, 21 de setembre del 2009
Al poblet
Eixa podria ser la traducció de "Au petit village", un restaurant atípic a Brussel·les. Més encara, tenint en compte que està situat en l'anomenat "barri europeu", és a dir, la zona on es troben les institucions europees.
El fet és que es tracta d'un xicotet restaurant molt casolà. Només obrin a hora de dinar de dilluns a divendres però paga la pena reservar. El restaurant, poc pretenciós, el porten una parella. Ell, d'origen algerià, te rep donant-te la mà i t'assigna la taula. Ella, d'origen grec, te rep directament a la cuina. Sí, és així. La principal curiositat del restaurant és que entres directament a la cuina on la cuinera va obrint les cassoles i explicant-te el menjar que ha preparat. Tu elegeixes el plat. En el meu cas, va ser un "gigot d'agneau", una pota de corder, amb verdures.
Menjar casolà, recent fet, amb un servei ràpid i molta amabilitat. En acabar, te serveixen un té amb menta gratis. I tot, per uns 20 euros, si arriba. Una molt bona opció per anar a dinar a Brussel·les.
El fet és que es tracta d'un xicotet restaurant molt casolà. Només obrin a hora de dinar de dilluns a divendres però paga la pena reservar. El restaurant, poc pretenciós, el porten una parella. Ell, d'origen algerià, te rep donant-te la mà i t'assigna la taula. Ella, d'origen grec, te rep directament a la cuina. Sí, és així. La principal curiositat del restaurant és que entres directament a la cuina on la cuinera va obrint les cassoles i explicant-te el menjar que ha preparat. Tu elegeixes el plat. En el meu cas, va ser un "gigot d'agneau", una pota de corder, amb verdures.
Menjar casolà, recent fet, amb un servei ràpid i molta amabilitat. En acabar, te serveixen un té amb menta gratis. I tot, per uns 20 euros, si arriba. Una molt bona opció per anar a dinar a Brussel·les.
dilluns, 27 de juliol del 2009
Arròs amb cranc de mar
Enguany, la ruta turístico-gastronòmica va tindre un segon capítol. En esta ocasió, l'objectiu turístic va ser l'Albufera de València. El complement gastronòmic, i l'excusa per al viatge, va ser el restaurant La Sequiota, en El Palmar.
D'entrants vam prendre un all-i-pebre i unes molt bones anguiles a la planxa. El plat principal va ser un arròs amb cranc de mar. Tot això, acompanyat d'un vinet blanc de Dénia.
El menjar tot molt bo i el tracte del cambrer molt casolà i atent. Jo no posaria cap objecció a repetir l'experiència.
D'entrants vam prendre un all-i-pebre i unes molt bones anguiles a la planxa. El plat principal va ser un arròs amb cranc de mar. Tot això, acompanyat d'un vinet blanc de Dénia.
El menjar tot molt bo i el tracte del cambrer molt casolà i atent. Jo no posaria cap objecció a repetir l'experiència.
Entrecot amb tòfones
L'any passat vaig aprofitar les vacances d'estiu per començar el que espere que se convertisca en una tradició: anar a fer una ruta turístico-gastronòmica per Castelló, normalment per l'interior, amb el meu amic Josep Maria. Si l'any passat vam anar a Morella, passant per la Pelejana, Sant Mateu i Catí, entre d'altres, enguany vam anar cap al Penyagolosa.
Després de fer una parada en Atzeneta i de visitar l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, amb les inestimables explicacions de l'ermità Antonio, ens en vam anar cap a Xodos a dinar a l'Hostal Rural Casa Anna. A dia de hui, només tinc que bones paraules tant pel que fa al menjar com per a tots els detalls que van tindre tant Anna com Víctor, el seu home. Com a exemple, vam telefonar pel matí per a reservar taula i ens van preguntar si volíem menjar de menú o de brasa i ens la van encendre per a nosaltres.
D'entrants vam demanar uns caragols i uns rovellons a la brasa. Després, Víctor ens ofereix mig plateret d'olla perquè la provem. Com a plat principal, mengem un entrecot amb tòfones molt gustós. Per acabar, cuallada natural amb mel, cigaló de rom i patxarà casolà fet per Víctor. Tot excel·lent.
En les fotos, l'entrecot i una vista de Xodos, penjat dalt d'una roca.
Després de fer una parada en Atzeneta i de visitar l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, amb les inestimables explicacions de l'ermità Antonio, ens en vam anar cap a Xodos a dinar a l'Hostal Rural Casa Anna. A dia de hui, només tinc que bones paraules tant pel que fa al menjar com per a tots els detalls que van tindre tant Anna com Víctor, el seu home. Com a exemple, vam telefonar pel matí per a reservar taula i ens van preguntar si volíem menjar de menú o de brasa i ens la van encendre per a nosaltres.
D'entrants vam demanar uns caragols i uns rovellons a la brasa. Després, Víctor ens ofereix mig plateret d'olla perquè la provem. Com a plat principal, mengem un entrecot amb tòfones molt gustós. Per acabar, cuallada natural amb mel, cigaló de rom i patxarà casolà fet per Víctor. Tot excel·lent.
En les fotos, l'entrecot i una vista de Xodos, penjat dalt d'una roca.
Esmorzar del "txupinazo"
Esta entrada és més un comentari festiu que gastronòmic. Els sanfermins a Pamplona comencen cada any el dia 6 de juliol. Encara que el començament oficial de la festa és a migdia amb el txupinazo, el inici de la festa per a la gent de Pamplona és l'esmorzar d'eixe dia. Per segona vegada, vaig anar a esmorzar al Mesón del Pirineo al famòs carrer Estafeta.
Com el dia se preveu dur (de fet no saps mai quan tornaràs a menjar), fer un bon esmorzar és imprescindible. Enguany va ser el plat número 1, és a dir, pernil amb tomata fregida, ous i creïlles fregides. Tot això acompanyat per jarres de sagnia per començat bé el dia.
La prova gràfica, ací:
Com el dia se preveu dur (de fet no saps mai quan tornaràs a menjar), fer un bon esmorzar és imprescindible. Enguany va ser el plat número 1, és a dir, pernil amb tomata fregida, ous i creïlles fregides. Tot això acompanyat per jarres de sagnia per començat bé el dia.
La prova gràfica, ací:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)